En moviment

A Se respira en el jardín como en un bosque El Conde de Torrefiel ens proposa una pràctica per a tots els públics sobre què és, en essència, el fet escènic.

Què és el fet escènic? Un intercanvi on una persona actua i una altra observa. O bé: un intercanvi regit per unes pautes i dut a terme amb voluntat de ser-ho. O bé: un espai i un temps dedicats a imaginar una petita part de món. Trampa i cartró, artifici.

Fa any i mig, quan per la covid-19 la Tanya Beyeler i en Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) es van veure forçats a canviar els plans per la seva nova producció, es van negar a apuntar-se al carro de les alternatives online. Amb Se respira en el jardín… aquests referents locals i internacionals de tot allò que cau sota l’etiqueta de ‘nous formats’ van decidir celebrar del teatre, en canvi, la seva dimensió més analògica.

A Se respira en el jardín como en un bosque El Conde de Torrefiel ens proposa una pràctica per a tots els públics sobre què és, en essència, el fet escènic.

Què és el fet escènic? Un intercanvi on una persona actua i una altra observa. O bé: un intercanvi regit per unes pautes i dut a terme amb voluntat de ser-ho. O bé: un espai i un temps dedicats a imaginar una petita part de món. Trampa i cartró, artifici.

Fa any i mig, quan per la covid-19 la Tanya Beyeler i en Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) es van veure forçats a canviar els plans per la seva nova producció, es van negar a apuntar-se al carro de les alternatives online. Amb Se respira en el jardín… aquests referents locals i internacionals de tot allò que cau sota l’etiqueta de ‘nous formats’ van decidir celebrar del teatre, en canvi, la seva dimensió més analògica.

A Se respira en el jardín como en un bosque El Conde de Torrefiel ens proposa una pràctica per a tots els públics sobre què és, en essència, el fet escènic.

Què és el fet escènic? Un intercanvi on una persona actua i una altra observa. O bé: un intercanvi regit per unes pautes i dut a terme amb voluntat de ser-ho. O bé: un espai i un temps dedicats a imaginar una petita part de món. Trampa i cartró, artifici.

Fa any i mig, quan per la covid-19 la Tanya Beyeler i en Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) es van veure forçats a canviar els plans per la seva nova producció, es van negar a apuntar-se al carro de les alternatives online. Amb Se respira en el jardín… aquests referents locals i internacionals de tot allò que cau sota l’etiqueta de ‘nous formats’ van decidir celebrar del teatre, en canvi, la seva dimensió més analògica.

r al teatro no solo es asistir a una representación, es también ser público y sentirse público. En la instalación teatral e inmersiva Archivo, el colectivo proveniente de las artes visuales Serrucho pone acento en las complicidades implícitas en cualquier acto de presencia colectiva. Un público comparte espacio, aire, experiencia. Esa sensación de que estábamos ahí, tu y yo y el resto, y nadie más. No como receptores pasivos y separados, sino como agentes entrelazados, co-creadores de un momento irrepetible.

r al teatro no solo es asistir a una representación, es también ser público y sentirse público. En la instalación teatral e inmersiva Archivo, el colectivo proveniente de las artes visuales Serrucho pone acento en las complicidades implícitas en cualquier acto de presencia colectiva. Un público comparte espacio, aire, experiencia. Esa sensación de que estábamos ahí, tu y yo y el resto, y nadie más. No como receptores pasivos y separados, sino como agentes entrelazados, co-creadores de un momento irrepetible.