A diferència de la migració masculina, la de les dones desencadena cadenes de cures: mentre a les ciutats i els països de destinació moltes migrades, desplaçades i exiliades són ocupades al sector domèstic i, amb el seu treball precaritzat, omplen un buit que tradicionalment han cobert les dones de manera no remunerada dins de la família, al seu país o territori d’origen el dèficit de cures que hi queda quan migren és cobert per altres dones. Sovint, àvies, tietes, germanes... queden a càrrec d’infants i persones dependents. En ocasions, són altres migrades les que pal·lien el buit, en condicions encara més precàries que les suportades per les migrades al Nord global.

La fuga de cures associada a la migració de les dones traspassa l’entorn familiar; també afecta la comunitat i el territori. La defensa dels béns naturals, molt feminitzada, també pateix que les dones hagin d’allunyar-se.



Contextos d’empobriment i violència amb petja occidental són el teló de fons de les cadenes de cures. Un fenomen, transnacional i urbanitzat, que evidencia la tensió entre les necessitats de les persones i les necessitats dels mercats per acumular capital. Un fenomen que delata com la responsabilitat quotidiana de sostenir la vida, de l’entorn familiar als béns naturals, resta lluny de situar-se al centre de les polítiques i assumir-se de manera col·lectiva.

L'entrada és lliure amb aforament limitat.