«Des que era prou gran per saber escriure, però prou petita per no saber ben bé què volia dir "habitar-me", m'asseia, de nit, al balcó minúscul de la meva habitació, amb un coixí sobre la falda i, al damunt, una llibreta. Escrivia. Escrivia el que pensava, el que em passava, idees, possibles cançons, emocions, contradiccions... Escriure em feia lliure. Em feia volar.

De mica en mica, em vaig adonar que tot allò que apuntava en aquells fulls, sovint de manera desordenada, em conformava i m'estructurava els pensaments. I mai no he deixat de fer-ho. Tinc caixes i calaixos i més caixes plens de llibretes que expliquen qui soc i com soc, i, sobretot, per què soc com soc.»

A Els dies que m'habiten, Humet recull textos i poemes introspectius, il·lustrats per la Sara Serra, que ens mostren la seva faceta més íntima i propera.