La Plataforma D'Afectats per les Hipoteques (PAH) de Terrassa convoca demà dijous a les 17:30 davant de l'Oficina d'UNNIM (ex Caixa de Terrassa) c/ Tibidabo, 11 (barri de les Arenes) - Terrassa, per exigir una reunió amb els responsables d'UNNIM per arribar a un acord i que el José i la seva dona no es quedin al carrer el proper 18 de febrer, data en que s'ha dictat el deshauci.

Davant els diferents intents que el José, a través del seu advocat, ha fet per poder negociar amb UNNIM i buscar una solució a la situació i davant la negativa d'UNNIM ni tan sols a parlar, ens concentrem davant l'oficina d'UNNIM per senyalar a la Caixa que deshaucia i deixa a la gent al carrer i exigir una negociació que no deixi a una altra família sense casa.

Des de la PAH també volem exigir a l'Ajuntament que prengui les mesures necessaries per a que cap ciutadà de Terrassa es vegi al carrer per no poder fer front a l'hipoteca i que siguin coherents amb l'aprovació d'una moció el passat ple municipal en favor de la dació en pagament, votada per PSC, ERC, ICV i CIU i les manifestacions que van fer els representants de tots els partits dient que l'actual llei hipotecària és totalment injusta i que el que estan fent els bancs en temps de crisi no és ètic, ni raonable.

UNA HISTÒRIA, TRÀGICAMENT QUOTIDIANA:

El Jose Manuel i la Maria Antonia, van tenir que hipotecar el seu pis que havien adquirit l’any 2000( com la gran majoria de parelles..) per tal de poder subsistir al ritme que el sistema i els mercats financers imposen. L’entitat financera de torn, en aquest ca, la Caixa de Terrassa ( Caixa Unimm) li va vendre amb impunitat i alevosia, una hipoteca de 125.000 euros ( deute actual), o millor dit, el sou d’una setmana del President del Banc de Santander, el sou de 4 mesos del President de la Generalitat, o el sou d’un any de l’Alcalde de Terrassa.

El Jose Manuel amb una professió tan bonica , creativa i necessària, com la de former, també va ser víctima de malaltissa avarícia dels capitalistes i va acabar a l’atur, ara fa 3 anys. Ell a l’atur, la seva companya Maria Antonia, sense poder treballar per causes de malaltia, una filla a punt de casar, conformaven un panorama bastant desolador, a mitjans de la primera dècada del segle XXI.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament, davant la impotència per la seva manca de recursos s’abstreuen de la realitat, utilitzant les frases retòriques i cruelment estèrils ( torni el gener!!, això ja no te solució, ho sentim…)

Amb l’ajuda de tota la seva família, han pogut anar subsistint…i al no poder respondre al pagament de la hipoteca, la Caixa Unnim mitjançant el respectiu procés “legal” d’espoli del dret a la vivenda, s’han fet amos i senyors de la seva vivenda, i el seu pis, i a hores d’ara la tenen data pel desnonament definitiu, el 18 de febrer de 2011 .

En aquests moments s’ha sol·licitat a la Caixa de Terrassa ( Unnim) que faci un contracte d’arrendament al Jose Manuel i a la Maria Antonia, pe tal que no és quedin al carrer. De moment no hi ha desposta.

I la gran majoria de la societat, i les institucions polítiques i institucionals, com l’Ajuntament, que fan davant dels més de 1000 casos que ja existeixen a Terrassa de desnonaments impunes, com el del Jose Manuel i la Maria Antonia ?? Callen, fan la vista grossa davant la vulneració greu a un Dret Bàsic i Universal , com és el de la Vivenda.. Són simplement , còmplices dels que mantenen un sistema injust i depredador, que no te, ni límits, ni escrúpols.

STOP ALS DESNONAMENTS
PAREM EL SISTEMA

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Terrassa