Descomunal
#D1 Crònica
Tot va començar amb un intercanvi de correus electrònics. Des el BaumannLab es convidava a una sèrie de col·lectius artístics de la ciutat a trobar-se el divendres 5 de maig al pati de la Baumann per presentar-se i intercanviar experiències. D’això en deien La Descomunal i amenaçaven amb repetir-ho bimensualment. La conovocatòria estava a mig camí entre la cita a cegues i un Cluedo, aquests jocs de misteri on hi ha hagut un assassinat i tots som sospitosos.
Poc a poc el misteri es va anar resolent. Ja sabíem els convidats, deu col·lectius vinculats a Terrassa i al món cultural en el sentit més ampli de la paraula. Hi havia qui venia de les arts escèniques com Kaòtik Teatre o Tub d’Assaig, alguns altres de les arts visuals com TigoMigo, Arts Insurgents o Getting Create Something, la música la portava Bonarassa Zulu, la literatura Synusia, el cinema Videodrome i la productora Natàlia Colors i fins i tot el periodisme cultural amb Final de Trajecte.
Tenim, doncs, una llista de deu amics, coneguts, saludats i desconeguts. Un lloc, una hora, i unes normes. Cadascú té cinc minuts per explicar el seu projecte o patirà les conseqüències dels mestres de cerimònies Oriol Estripaboires als versos i Didaquis a la guitarra. I aquí és on de veritat comença La Descomunal amb deu projectes explicant el seu passat, present i futur.