El seminari "free Software as free speech" ha sigut un bon entorn per poder pensar sobre la temàtica que tractava: Software lliure, autonomia de mitjans, i drets socials. Hi han hagut representants prou significatius de l'acció política a internet, per una banda Stallman ens ha explicat de manera clara la importància que té l'ús del software lliure de cara a ser agents actius, de cara a escapar del que Deleuze anomena les societats de control, que era important que els usuaris de la tecnologia disfrutessin de poder fer-se amb el control de les màquines i que el codi de qualsevol programa, controlador, protocol, fos obert per tal de poder estudiar-lo , i després poder-lo adaptar a les nostres necessitats, això és que tal com postula Defective by design, no es limiti les capacitats de la tecnologia en pro d'interessos econòmics.

Francisco Sierra en la seva intervenció incidia en la problemàtica en el que es refereix a la falta d'igualtat per accedir a la informació, i manifestava la preocupació en els continguts polítics i el leit motif de les dinàmiques del software lliure - Stallman responia dient que el software lliure no era un moviment polític i que la seva incidència política no anava més enllà de la demanda de llibertat en el control de les màquines.

Personalment crec que va més enllà, crec que són importants les dinàmiques comunitàries que el software lliure genera. Sens dubte el model del software lliure habilita un comunitarisme que afronta els problemes sorgits oferint solucions proposades per la pròpia comunitat. Es produeix l'efecte piranya quan sorgeix un error en el software; això és que al fer-se públiques les fonts, tothom pot saber perquè ha fallat i qui té coneixements suficients pot mirar d'arreglar-ho, i de fet això passa, una massa es llença a oferir solucions i a proposar optimitzacions. Les comunitats mantenen, desenvolupen i gestionen un bé social comú, i alhora que destinen els seus esforços a la producció, fan una avaluació continuada sobre la metodologia amb la que es relacionen, d'aquesta manera veiem com s'han creat, per exemple, eines com els forums, les llistes de correu, els rss, els seguidors d'incidències, etc... Sierra expressava el seu malestar front la producció sense rumb, i creia que era important l'aparició d'organismes globals capaços de donar contingut als projectes, per tal de no caure en una producció científica semblant a la que va idear la bomba atòmica, tecnologia perfecta sense miraments.

L'analogia crec que és desafortunada per la naturalesa d'aquestes comunitats. Aquestes neixen de la demanda de llibertat, de l'autonomia, i del descontent amb les institucions, que tenen l'hàbit de, igual que les corporacions, buscar la riquesa en tots els àmbits. Els organismes forts han demostrat la seva ineficàcia. El coneixement no pot caure en el perill d'estar lligat a la rendibilitat, ni a que generi creixement econòmic. El coneixement ha de ser lliure, i els únics gestors del coneixement que han demostrat fer créixer el coneixement sense finalitats lucratives han estat les comunitats. De la mateixa manera que demanem que no es privatitzi la informació, per no caure al cercle viciós de la mercantilització, crec que també és important que no caigui en les societats de control, i els estats són sens dubte entitats de control.

El projecte que es va explicar el dissabte, GISS.TV, és una mostra de la capacitat d'aquestes comunitats. Refelexen el tercer sector, el que no vol dependre ni d'estats ni de mercats. La independència amb que volen operar les comunitats crec que assenyalen un nou model de relacions socials. On la massa precària que genera el sistema té la capacitat de creació d'objectes socialment valuosos.

La filosofia hacker que expressava Stallman, deia que el leitmotif del hacker era el de poder divertir-se, el de jugar. Tot i semblar inadequat, tot i semblar que la política no ha de ser un joc sinó que cal ser el máxim de seriosos i discplinats quan es parla de drets socials i del seu exercici, si que és adequat quan veiem que la política, per una gran massa de la població, és aborrida, i no hi ha dubte que existeix un desinterès general en la participació democràtica. El fet de poder disfrutar amb l'exercici democràtic és sumament important perquè el divertimento que han aconseguit els hackers ha generat molt més que algunes institucions, han suscitat un interès en els processos creatius, i a un ritme sorprenentment ràpid. ¿ No seria interessant que passés això quan parlem de processos polítics de gobern?

El fet de poder disfrutar no només quan es fa demanda de drets socials( en la lluita), sinó quan s'està exercint en política és una de les assignatures pendents de la democràcia actual.

Crec important i afirmo que és necessari l'estudi de com operen les comunitats hackers i les seves demandes de llibertat, i crec que es pot traslladar a la política per poder fugir de les societats de control. Similar a les demandes del software lliure, és important que els ciutadans i usuaris de la democràcia disfrutin de poder-se fer amb el control de les màquines i estructures de govern i que el codi de qualsevol estructura, organisme, protocol, sigui obert per tal de poder estudiar-lo i adaptar el govern a les nostres necessitats, sense que es limiti les capacitats de la democràcia en pro d'interessos econòmics.

Aquests dos dies han sigut d'alt interès, tant pels contactes sorgits, com per les idees que han aparegut, seguim amb el desenvolupament d'eines pel moviment cap a un APT-GET REMOVE --purge UNFAIR-SYSTEM.

kinta