Avui fem dues setmanes que hem tornat a obrir l’espai llibreter!

Quins relats compartim des d’aquí

Sentim que és fonamental narrar la complexitat d’obrir portes sota la Covid 19, apropiar-nos de la possibilitat de crear també nosaltres el relat de l’època. Sense victimització sinó amb pistes per bastir i articular mapes comunes des de narratives pròpies. Des del primer dia, amb les mesures d’higiene i cures necessàries, vam obrir portes per a la recollida de les comandes de confinament, la gestió de nous encàrrecs, l’entrada a l’espai per mirar llibres i fer recomanacions. Tant de bo us heu sentit com a casa! També hem tibat una mica per llençar una programació online durant el maig. Visca el foc llibreter! Grups de lectura, presentacions de llibres, càpsules de recomanacions de narrativa infantil i juvenil, converses entorn a l’ecosistema del llibre i un arxiu oral de la mà, un cop més, de les fogueres federicistes!

Han estat dues setmanes intenses, per què no dir-ho.

Obrir amb aquestes circumstàncies implica treballar el doble per assolir totes molt menys. Implica extremar les mesures diàries d’higiene de l’espai. Implica portar mascaretes mentre compartim recomanacions, plors, somriures, escolta... és a dir, hiperventilem i ens trenquem amb les altres. Implica haver passat a gestionar bona part de les comandes i les entregues amb l’espai tancat, és a dir, teletreballar- Implica comunicar a diàri les mesures que canvien, actualitzar catàlegs web, la programació... és a dir, no deixar anar les xarxes! Implica haver-nos format en plataformes digitals per a la producció d’agenda d’activitats, és a dir, autoformar-nos!

No podem tornar a la normalitat, fer com si tot això no anés amb nosaltres perquè és allà, just allà, on hi ha el problema!

Ens cal visibilitzar totes aquestes tasques invisibles que ja existien però avui s’intensifica. Ens cal organitzar-nos per a seguir produint espais de trobada i de cures. No és només el llibre, són també les comunitats que produeixen els espais llibreters. No deixarem de furgar en allò que fa soroll, en allò que fa mal, en allò que excita i que és dubte. No hi ha tornada a la normalitat, hi ha anomalia. I és aquí on toca explorar-nos i lluitar. No deixarem de cultivar petites certeses encarnades. Prova i error: les cases llibreteres són teixit de comunitat diversa, de pensament, cooperació i resistències.

Com ens organitzem davant tot això? Hem optat durant el maig en concentrar l’obertura del espai al públic pels matins, de dilluns a dissabte, de 10 a 13:30h, i destinar les tardes a l’agenda d’activitats on-line i a totes les tasques de gestió de la llibreria. Us anirem explicant en les properes setmanes com ens anem reorganitzant!