Aquest MAIG a l'Ateneu Candela (C/Monteserrat 136, Terrassa) comença el cicle PASOLINI VIU AVUI:

• XERRADA "Pasolini ens parla" | DIMECRES 31 de MAIG 19:30h. Una reflexió sobre l'actualitat de la seva obra amb Josep Maria Lluró. 

L’abril de  1979, gairebé quatre anys després de la mort de Pasolini,  una de les revistes més influents de la crítica cinematogràfica de l’Espanya de la transició, cinema 2002, li dedicava un especial. La portada era una de les escenes més impactants de Salò. La revista titulava l’especial de la següent manera: “Pasolini: asesinato de un disidente”, i a la mateixa portada preguntava perquè encara no s’havia estrenat, el 1979, a Espanya Salò.

Volem proposar als amics de Synusia, de  Videodrome i de l’Ateneu Candela una doble reflexió:

En primer lloc, pensar què queda avui de la “dissidència” de Pasolini i valorar com el llegat del seu pensament i de la seva obra ens ajuden, 42 anys després de la seva mort, a reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur immediat. Pasolini no només va ser un dissident, sinó un poeta que va saber entendre com seria el món d’avui.

En segon lloc, proposem el visionat d’una pel·lícula, Salò, que no ha tingut mai una circulació normal per les sales de cine del nostre país. Es tracta d’una pel·lícula que adverteix, com havia dit 30 anys un altre dissident que també va morir fugint del feixisme, Walter Benjamin, que l’enemic (el feixisme) no ha deixat de vèncer mai.   

Discutirem sobre els temes pasolinians: la uniformització cultural com a triomf vertader del feixisme; el consumisme com una ordre dictatorial mai formulada; de la política del desig com a emancipació individual; de la poesia com a refugi del jo. I podrem parlar tots junts una estona de Salò, una pel·lícula que vol que emergeixi la paraula dissident contra, per utilitzar paraules del mateix  Pasolini, el silenci criminal del conformisme petitburgès.

_

Josep Maria Lluró . Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Geografia i Història, per  la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesis doctoral és sobre l'obra de Pierre Paolo Pasolini. Ha estat coordinador del llibre "Història, memòria, testimoniatge: un llegat per a Europa", Editorial Lleonard Muntaner  i ha col·laborat en nombroses revistes i diaris.