Fruit de la recerca “Emergències de la Figura de la Precarietat: Estudi de Cas per Terrassa” els pròxims dimarts 17 i dimecres 18 de novembre es realitzarà el Seminari “Crisi, Dret a la Ciutat, Welfare” al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

Aquest serà un seminari, pensem, que molt important primer, per les propostes dels casos d'estudi triats; segon, per la nova institucionalitat, una institucionalitat que pot començar a experimentar-se en l'àmbit local/metropolità a partir d'una cooperació moviments/institucions, en el sentit que les darreres es posin al servei dels moviments i conflictes emergents, elaborant polítiques locals a partir de les propostes que fan els moviments; tercer, que aquesta nova institucionalitat és la única forma plausible d'abordar la crisi, que es declina com a crisi política, i que s’expressa amb la governance urbana actual (corrupta, inclusiva diferencialment, amb fronteres... etc); i quart que atenent a aquesta nova institucionalitat -a les propostes dels moviments- es posa negre sobre blanc en l'actualització de les polítiques de welfare (cap al commonfare) i en l'actualització del dret a la ciutat.

Programa:

Dimarts 17 de novembre al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

18h. Workshop _Les propostes del moviment de vida independent i la resposta institucional

• Nuria Gómez _Participant al Fòrum de Vida Independent
• Xavier Godàs _Sociòleg i cap de Gabinet de la Tinència d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona
• Carles Feiner _Sociòleg i Coordinador de l’àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Terrassa
• Raquel Sánchez _Investigadora social

20h. Conferència _Crisi i Crisi de la Política a l’Espai Urbà

• Marta Malo de Molina _Investigadora social
• Tomàs Herreros _Professor Universitat de Barcelona
• Manuel Pérez _Tinent d'alcalde de l'àrea d'Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa

Dimecres 18 de novembre al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa

18h Workshop _Noves formes de sindicalisme social

• Laia Plaza _Oficines de Drets Socials
• Faouzi Hiba _Asociación Luchemos por Nuestros Derechos
• Theo Afolabi Bankole _Associació Sense Papers de Terrassa
• Ada Colau _Associació DESC

20h. Conferència _La materialització del dret a la ciutat: el welfare 2.0

• Joan Subirats _Catedràtic de Ciència Política, UAB
• Joan Miquel Gual _Investigador social
• Toni Comín _Diputat al Parlament de Catalunya

Crisi, Dret a la Ciutat, Welfare:

La Universitat de Barcelona ha elaborat, a petició de l'entitat municipal Foment de Terrassa SA, la recerca Emergències de la Figura de la Precarietat: Estudi de Cas per Terrassa. L’Equip de Recerca format pels professors i investigadors/es Joan M. Gual, Tomás Herreros i Raquel Sánchez, juntament amb d’altres col•laboradors/es, partia del fet que als espais urbans contemporanis emergeixen noves tipologies de moviments urbans i socials. En aquestes noves tipologies la problemàtica ja no és exclusivament la fàbrica sinó el conjunt de la metròpolis: la ciutat esdevé l’espai de conflicte i per tant el territori on s’expressen reivindicacions inèdites i sorgeixen actors polítics nous. És per això que la ciutat i els moviments novedosos han esdevingut els dos ítems centrals de la recerca.

En relació als moviments, hem fixat l’atenció en tres agregacions col•lectives actuals: el Moviment de Vida Independent, experiència vinculada a les persones que s’autoanomenen a sí mateixes amb diversitat funcional –en un exercici lingüístic comú als moviments que ha anat des de la paraula “discapacitació” fins a la de “diversitat”—i que problematitzen la ciutat que els invisibilitza i, alhora, defensen la ciutat també per ells i elles; les Oficines de Drets Socials, una experiència d’autorepresentació de la galàxia del precariat, entenent-la com a noció comuna que engloba la cara fosca i segmentarització de la societat-xarxa; i el sorgiment d’associacions autoorganitzades de migrants, una novetat en el sentit que una part de la població migrant adquireix veu pròpia i no és representada per d’altres actors. Val a dir que decidir-se per aquestes tres experiències no era per fer-ho en un pla especulatiu ni, sobretot, postular un suposat “han de ser” de les formes polítiques dels moviments; per contra preteníem presentar una sèrie d’experimentacions —no exemplificants sinó enfocades com a casos d’estudi, como a experiències que es verifiquen a la pràctica— que actualment tenen com objectiu procurar i actualitzar el dret a la ciutat.

En relació a la ciutat, hem fixat l’atenció en els processos de mutació comuna que travessaven l’espai urbà, els quals transformaren les ciutats europees, en el pas del fordisme al postfordisme,,en llocs de producció difusa (molts cops invisible o sense reconeixement). De la mà dels moviments citats hem observat, que la ciutat és un espai d’inclusió diferencial i al mateix temps, els problemes efectius de la governance urbana
alhora de representar les noves subjectivitats. Observem amb preocupació que tant una com l’altra, en el marc de la crisi, podrien agreujar-se: més inclusió diferencial més problemes de representació per la governance urbana.

Sabent que aquesta és una preocupació comuna de la universitat, de les institucions i de la ciutadania i dels moviments, hem desenvolupat a la darrera part de la recerca una proposta institucional i política d’obertura de les formes actuals de governance. Les experiències de moviment tractades en la recerca són experiències afirmatives, en el sentit que tenen una proposta a fer-nos, és a dir tenen un seguit de propostes que actualitzen les polítiques de benestar arrel de les mutacions econòmiques, socials i culturals que observen les societats en el temps de la gobalització i el capitalisme cognitiu. Creiem que aquestes propostes són la base amb la qual cal reconstruir els vincles de la representació, l’estructura de la qual no ha estat fins ara capaç de rearticular-se per tal de permetre l’expressió i el debat al voltant de problemes emergents, ni de proposar nous contractes socials i noves institucions capaces d’actuar en l’actual marc. En aquest sentit, la nostra tesi final és que la crisi política és resoluble des de les institucions locals cas que sigui capaç de promoure una governance ampliada que es posi al servei de les propostes dels  moviments emergents i produeixi per tant el dret a la ciutat.

L’objectiu del seminari és la discussió d’aquestes propostes.