Informacio útil

Participa

Grups

Communia 15 posts El Cafè del Candela 113 posts Espai Gastronòmic Terrassenc 15 posts
Guifi.net Terrassa 10 posts L'Embarral 21 posts La Cooperativa 17 posts
Synusia 227 posts Tallers 47 posts Videodrome 84 posts

CENTRES SOCIALS I REVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

Descripció: 

Un text escrit a vàries mans sobre el paper dels centres socials en la revolució democràtica i enmig d'un cicle electoral

font: 

Aquest article és un collage d'idees de persones de l'Ateneu Candela i de diversos textos de persones vinculades a altres centres socials amb els quals estem interconnectades

Autor Real: 
Aterneu Candela

Centre socials i revolució democràtica:

A les nostres ciutats hi ha alguns espais que mou la mateixa gent, amb autonomia, i que escapen tant de les lògiques institucionals com de les de mercat. Espais que són lloc de trobada i de vida de persones, i de projectes col·lectius. Un hort urbà comunitari, una llibreria cooperativa, un local de joves en un barri, un laboratori P2P, un centre social ple de vida, etc.

L'Ateneu Candela és un d'ells. Un centre social que va néixer fa 14 anys a la ciutat de Terrassa (Barcelona). El seu local és una bonica nau llogada, al carrer Montserrat número 136, una antiga fàbrica tèxtil construïda per l'arquitecte Lluís Muncunill el 1893 i rehabilitada col·lectivament. L'Ateneu Candela acull una cafeteria, una llibreria, una cooperativa de consum, sales de reunions, un escenari per a espectacles i un munt de gent participant en multitud d'iniciatives.
 
També concentra una viva programació cultural: teatre, poesia, cine, música, presentacions de llibres, etc. Durant el 2014, per exemple, s'han fet 186 activitats públiques al centre social, és a dir, unes 21 al mes. Activitats com la cultura urbana viva que es pot trobar cada dia a la cafeteria El Cafè del Candela i a la Llibreria Synusia; el cinebar cada dimecres al Videodrome; la poesia de Deus ex Machina; L'Embarral projecte de teatre; sessions trimestrals de Karaoke "Tú Sí Me Pones"; Roñas Festival; etc. i un munt més de projectes musicals, teatrals i d'art que s'acosten al centre social per compartir els seus espectacles.
 
El motor d'un espai com l'Ateneu Candela és la seva gent en moviment i és aquesta gent qui el sosté. Hi ha tantes formes de participar com persones que habiten el centre social. Aquesta és la comunitat propera. Els centres socials estem, a més, inter-connectats en una xarxa més àmplia: La Casa Invisible a Màlaga, La Pantera Rossa a Saragossa, Katakrak a Pamplona, El Patio Maravillas, la Villana i Traficantes de Sueños a Madrid, i molts d'altres.
 
Tots aquests centres socials són espais oberts a la ciutat. No som un espai per a un col·lectiu de persones semblants, sinó obert a gent diversa que es reconeix com a igual davant la precarització de la seva vida, i que coopera. Som un lloc pel bon viure, on les persones defensen, amb alegria, els seus drets i contribueixen a la transformació de la ciutat i de les seves vides. La ciutat del 99% enfront la ciutat de l'1%.
 
Els centres socials són espais que, en definitiva, són béns comuns amb valuoses pràctiques vinculades a aquests béns compartits. Laboratoris amb un funcionament obert i inclusiu, que permeten experimentar tot tipus de fórmules polítiques, socials i culturals. I és clar, també són laboratoris de ciutadania i de nova democràcia.
 
Els centres socials en general han estat i són encara espais de trobada de desenes de projectes i iniciatives polítiques, culturals i socials, que han generat multitud de xarxes de persones i grups, fomentant les formes de cooperació entre iguals. Fa molts anys que exigim el nostre "dret a habitar una ciutat que no estigui supeditada als interessos de pocs" i que posem en pràctica i experimentem altres formes de viure les nostres vides.
 
Després del 15M la participació al centre social va augmentar i la llista de persones i grups que fan servir l'Ateneu Candela com a espai de trobada no ha deixat de créixer: tallers de tot tipus, classes de català i castellà, grups ciutadans com La Cooperativa de consum responsable, Terrassa Guifi.net, l'hort Plantem-nos, la cooperativa SomEnergia, el grup d'Economia del bé comú, l'OCM, el Procés Constituent, la Taula de l'Aigua, o comissions de treball de noves candidatures ciutadanes com la Red Ciudadana Partido X, Guanyem Terrassa, Podemos Terrassa o Terrassa en Comú.
                                 
Actualment està agafant força la possibilitat d'entrar a les institucions, a diferents nivells i amb diverses marques. També en l'àmbit local, amb una nova onada de candidatures municipalistes. En moltes d'aquestes plataformes hi participen persones vinculades als centres socials. I al revés: persones d'aquestes plataformes han començat a participar en centres socials.
 
Sorpresa? No. Encara que a alguns els hi saltin—precisament ara—les alarmes, estem vivint una revolució democràtica. No només aquí, sinó a tot el sud d'Europa, al Mediterrani, i aquesta revolució arriba fins a Hong Kong. Aquí va començar amb el moviment 15M. Com en centres socials d'arreu, la gent de l'entorn de l'Ateneu Candela va fer multitud i força a les places. I com hem dit abans, molta gent de les places va començar a participar després als centres socials o altres espais ciutadans, entre ells l'Ateneu. La mateixa revolució democràtica que va començar amb el 15M ara també es concreta en noves candidatures ciutadanes: el 99% fent política i lluitant les seves vides de forma múltiple i connectada.
                     
Com ens situem enmig de tot això? Ens hi situem igual que amb el 15M: a prop però de forma diversa. A prop perquè volem democràcia real ja. I de formes diverses: de tantes com persones participen en els diferents espais. A diferència de les organitzacions polítiques clàssiques, els centres socials no requereixen afiliació, i la pertinença es construeix a partir de la participació. No s'és d'una determinada organització, sinó que es participa de múltiples iniciatives.
 
Què n'esperem de tot això? Ja no seran necessaris els espais d'autonomia si les candidatures amb ADN 15M omplen les institucions? Què podem aportar-hi?
 
De la revolució democràtica esperem recuperar la ciutat de les mans de l'1% per retornar-la a la gent; guanyar el dret a la ciutat, i aconseguir una democràcia real. Perquè no som mercaderia en mans de polítics i banquers. Sabem que no és poca cosa, però fa temps que apostem per aconseguir-ho. No obstant això, no som ingènues. Com diuen Déborah Ávila i Marta Malo "l'assalt institucional no és l'única via", perquè a més dels "sostres" de la mobilització, apareixeran nous "sostres" si s'arriba a les institucions. "No hi ha dubte que des de les institucions es podria millorar la vida de la majoria, però també sabem que no tot el que modela les societats, formes de vida y conductes, avui dia, emana de les institucions". La democràcia real agafaria protagonisme i s'acceleraria si la gent irromp massivament a les institucions segrestades pels interessos de pocs i les retorna al servei del 99%. Però quan això passi "farà falta una societat mobilitzada, que segueixi creant altres formes de vida sostenibles, tangibles".
 
Els centres socials han estat, durant la darrera dècada, espais d'experimentació de nous models de ciutat, basats en els drets socials, en formes diferents de democràcia a escala local, i en noves formes d'entendre la cultura i el seu accés, o en laboratoris del programari lliure i de la fabricació digital. Laboratoris per a la innovació en la producció basada en els béns comuns, que s'han concretat en "dispositius experimentals de creació/producció, desprecarització i d'apoderament".
 
Des de la Casa Invisible de Màlaga pensen que la principal aportació que poden fer els centres socials en aquest moment és posar sobre la taula la seva experiència després d'anys de "qüestionar la institució tradicional des de la perspectiva del comú". Un dels grans reptes que tenen les diferents apostes municipalistes és construir una nova institucionalitat al servei del 99%: l'experiència dels centres socials es perfila de molt valor per a aconseguir-ho. 
 
Pensem com les nostres amigues de Màlaga. Com diu Felipe G. Gil: les institucions públiques "inhòspites" tenen molt a aprendre del "funcionament obert i inclusiu que es dóna en comunitats no envaïdes per la burocràcia pròpia de les institucions públiques". Els centres socials, i les seves pràctiques vinculades a la gestió dels béns comuns, han generat eines que revolucionarien les institucions i els espais públics, com ara "els protocols i metodologies que afavoreixen la inclusió, l'hospitalitat, l'obertura i la connexió". 
 
Els centres socials són espais que permanentment s'interroguen a ells mateixos, que caminen preguntant, i que no tenen problemes en canviar, l'espai mateix, en les formes de fer i d'organitzar-se, així com a l'hora de teixir aliances. Un dels grans dèficits de les institucions polítiques en profunda crisi recau en la seva rigidesa, en la seva incapacitat de regenerar-se, d'innovar, de corregir allò que no funciona i reforçar allò que sí que ho fa. Els centre socials aporten aire fresc a aquesta qüestió, generant processos socials vius, dinàmics i que permanentment es transformen, adaptant-se a uns temps canviants, però a l'hora proporcionant acumulació, aixopluc en moments difícils i obertura i canvi quan el temps ho requereix, fugint sempre dels dogmatismes i amb una fidelitat inqüestionable a l'autonomia pròpia.
 
Com diu aquest mateix autor, Felipe G. Gil: "ja és hora que les institucions públiques aprenguin de com cuiden i gestionen els béns comuns els centres socials". Els centres cívics i els equipaments públics que ja tenim haurien d'utilitzar les eines de gestió dels espais propis de la gent i assemblar-s'hi més. Els espais de participació institucionals haurien de repensar-se i aprendre dels moviments ciutadans, alguns dels quals habiten els centre socials. Els governs haurien d'escoltar i obeir a la gent que fa temps que treballa per una ciutat millor.
 
Però no es tracta d'apartar a uns i posar uns altres: cal retornar la democràcia a la gent. I no hi ha democràcia real sense que els centres socials segueixin existint amb caràcter propi i independent. 
 
La ciutat que ens imaginem és plena d'espais que mou la gent, amb autonomia, espais comuns de vida de les persones i dels projectes col·lectius que la transformen per fer-la millor. Un o diversos a cada barri, amb la seva riquesa i particularitats. Espais que puguin desenvolupar-se sense haver de patir contínuament la precarietat de recursos per sobreviure o el simple fet de tenir un sostre per desenvolupar-se. Projectes amb recursos propis i públics (que són de la gent) per poder desplegar tota la seva potència transformadora.